Cor VS cervell.

Mai hagués imaginat que podia resultar tan summament interessant estudiar el "cos humà", mai. Ho faig a P5 perquè toca. No m'agrada fer les coses perquè toquen, preferiria que ho haguessin decidit els nens/es. Però encara hi ha escoles que no s'acaben de fiar del tot de deixar-ho en les seves mans. Possiblement, amb els meus alumnes, ara estaríem estudiant els robots o els coets i la NASA, però primer havia d'encabir aquest tema que estava programat. Vaig deixar que sorgís d'una conversa i d'alguna manera sembla que siguin ells els qui l'han creat del no res. Ells ho pensen i per mi això és suficient.
Hem estudiat i après moltes coses.
Però l'altre dia, l'altre dia va sortir, sense voler, una d'aquelles frases inesperades i insignificants de la boca d'un dels meus alumnes, que per mi va ser com una fletxa que es clavava en el seu arc dient "mireu quina diana acabo de fer".
Tot va començar quan en Marcos va comentar que en Martín feia coses bones perquè li deia el cor...
- No...- va dir en Joel, casi sense alçar la veu, una mica com si parlés per ell més que per ser escoltat- no li diu el cor, és el cervell...és el cervell que et diu com has de fer les coses...
Ningú li va fer gaire cas i ells seguien conversant. Jo me'l mirava. És un nen molt intel·ligent en Joel, estava obrint, sense saber-ho, un interrogant, el gran debat vital de si hem de fer cas al cor o al cap.
Pensar o deixar-nos portar.
Tenir en compte les conseqüències o tan sols les sensacions.
Allò que, quan creixem, ens seguim preguntant la resta dels nostres dies i mai no trobem cap solució o conclusió adequada.
Nosaltres, les dones, pensem. Vosaltres, els homes, penseu.
No tots.
Molts es deixen portar, tot i que no se si és exactament el cor el que els guia.
Ells ara, que encara són petits, des de que han descobert el cervell, diuen que no son responsables de  totes les coses dolentes que fan, que els ho diu el cervell.
Quina barra!
Jo els dic que pensin una mica, que el cervell no funciona sol i que això ho acompanyin de fer cas del cor, també.
A veure si ho capten ara, que són petits, i ho aprenen per quan creixin.
Només han d'arribar a aconseguir l'equilibri entre fer les coses que diu el cor, com en Marcos, i les que diu el cervell, com en Joel.
No pot ser tan difícil oi?
Jo penso que no...
...però sento que sí.