Re-m'agrada/no m'agrada.

M'agrada interpretar, sentir com surto de la meva pell per entrar dins d'una altra, viure emocions que no són les meves, pujar dalt d'un escenari o interpretar davant de les càmeres, m'apassiona. No m'agraden els castings, sobretot per les llargues hores d'espera, tot i que, mai se sap, potser trobes algú interessant amb qui parlar. M'agraden els macarrons amb tomàquet. M'agrada quan una pel·lícula em fa pensar o quan descobreixo una bona frase. No m'agrada sopar cada nit sandwich perquè no tinc temps d'anar al súper, tot i que així al menys estalvio. M'agrada ensenyar als més petits, gaudeixo quan veig les seves ganes d'aprendre, les seves respostes enginyosos, però no m'agrada encarinyar-me tant, després ho passo malament quan ens separem. No m'agrada ser mestre en les condicions actuals, ningú ens valora. No m'agraden els pares dels nens que es queixen per tonteries, ni els impuntuals. M'agrada la xocolata Lind, única i exclusivament. M'agraden les truites de patates de l'Anna, o m'agradaven perquè últimament ja no se'n surt. M'agrada descobrir que al món encara queden persones increïbles i desconegudes per mi. Pensava que m'agradava molt viatjar, ara la paraula viatge només em diu: Nova York. M'agrada fer amanida de pasta amb molta salsa rosa. Les patates fregides amb maionesa, si no, no molen. M'agrada caminar sola, de nit, pels carrers de Barcelona, em relaxa. M'agrada posar les mans en farina. No m'agraden els dilluns, no m'aixecaria mai del llit. M'agrada filosofar de la vida però només amb persones concretes. M'agrada l'olor a plastilina nova. M'encanta escriure. No m'agrada el desordre. Sóc feliç quan puc passar vint-i-quatre hores en pijama. M'agraden les visites dels meus pares a Barcelona. Endinsar-me en nous projectes que no se on aniran a parar. Sentir que a part de profe sóc moltes moltes coses i que aquesta només és una més de la meva llista. M'encanta anar al cine en versió original, sobretot els Verdi, són els meus preferits. M'agrada barrejar les crispetes dolces amb les salades (cosa que als Verdi no puc fer). M'agrada el gazpacho i el salmorejo. El pa amb tomàquet. El ron Brugal amb cocacola. No m'agraden els mojitos, odio la menta. No suporto no tenir res a fer, per sort, poques vegades em passa. Tampoc suporto no tenir temps. No m'agrada tenir lluny gent que preferiria tenir a prop, però m'agrada saber que tinc alguns grocs amb els que parlem per telepatia. M'agrada veure el mar, sentir-ne l'olor i el so de les onades. M'agrada anar-me'n a dormir tard però no suporto aixecar-me aviat. M'agrada quan un llibre em captiva, fa temps que no em passa! No m'agraden els avions, ni les altures. No m'agrada la gent que et falla quan no t'ho esperes, però n'aprenc. M'agrada saber que sempre hi ha qui em recolza, en tot el que faig. M'agrada que em pentinin. També quan les nenes de classe em dibuixen amb el cabell llarg fins els peus, si sempre el duc recollit. No m'agraden les nous, gens ni mica, i l'Anna sempre me les posa al Brownie. M'agraden les cookies de l'Starbucks i el frapuchino, tot i que a Nova York encara m'agradaven més, pel preu i la qualitat. M'agrada tenir somnis i fer-ho tot per aconseguir-los, no m'agraden els dies que penso que no serveixen de res.
M'agrada pensar, de tant en tant, en les coses que m'agraden i en les que no. Sense donar-me marge a donar-hi gaires voltes i descobrir si realment ha canviat gaire, des de l'última vegada que hi vaig pensar.

O si en el fons, sóc tan simple i/o complicada com sempre.