Noi i noia.

Noi i noia al menjador d'un pis. Noia volta d'un costat a l'altre com boja, el noi, assegut a una cadira.
Noia- ves-te'n ves-te'n ves-te'n...no se que hi fas aquí, per què has d'estar aquí ?
Noi- visc aquí.
Noia-però t'hi passes el puto dia aquí, mai fas res, no vols fer res, portem molt de temps parlant-ne, torno de la feina i segueixes aquí.
Noi-és que no tinc feina, no tinc diners tampoc.
Noia-doncs alguna cosa has de fer!
Noi-busco feina, des de l'ordinador, infojobs, ho faig des del pis.
Noia-però no t'hi mous mai, ets...una persona sense ganes de sortir a fora i fer alguna cosa. Jo, jo no puc, no puc...no puc compartir això amb tu.
Noi-el pis?
Noia-no! (histèrica) el pis no! La vida. La vida! Has de marxar perquè m'estàs agobiant, m'estàs xuclant l'energia contínuament, ja n'estic farta! No puc, no puc més...no tinc ganes d'estar amb tu.
Noi-això ho dius de veritat? No en tens ganes?
Noia-és estrany, molt estrany, perquè jo t'estimo, molt...però es que no...no puc seguir així. Tinc ganes... d'estar sola. (els ulls li brillen a punt de plorar)
Noi-no estem bé?
Noia-com?? Tu què passa? Que no veus res? No notes res? No sents?
Noi-em confons.
Noia-et confonc? a veure, si us plau, no ho posis difícil. N'hem parlat mil cops. Jo no tinc ganes d'arribar a casa i veure que estàs aquí sense motivacions, ni reptes, sense energia...
Noi (la mira)
Noia-tinc ganes d'estar sola, ho sento...tinc ganes...de no explicar-te res, de no dir-te res...no puc, no em ve de gust! no vull compartir la meva vida amb tu, em fa mal. M'oprimeix.
Noi-d'acord.
Noia-és molt dur eh? és molt dur el que t'estic dient, ho se, t'estic dient que no se ni el que sento, perquè em sento confosa...i no se perquè em passa, merda! (el mira) t'estimo joder...
Noi-no ho saps.
Noia-ho sento ho sento, si que ho se, però últimament em sento rara amb tu...
Noi-potser no saps que sents per mi...dubtes de si m'estimes.
Noia-potser aquestes coses passen al cap de tants anys, no? no ho se...
Noi-segurament.
Noia-però no et veig afectat per res del que et dic, t'afecta?
Noi-si, el que no se on marxar, si em deixessis que em quedés una setmana...
Noia-però com et vols quedar aquí? estant com estem? si estem deixant aquesta relació com et vols quedar al meu pis?
Noi-vols que me'n vagi ja? bé, de fet puc anar a casa dels meus pares...
Noia-no...a casa dels teus pares...no se...espera, et sents trist amb el que està passant?
Noi-com?
Noia-no se, et veig com apàtic..
Noi-no ho se.
Noia-no ho saps? què vol dir què no ho saps?
Noi- que no ho se, si em sento trist.
Noia-no?
Noi.-no.
Noia- Això és al·lucinant. Ara si que em deixes de pedra. Fa dies que no menjo, ni dormo bé, que el cap m'estallarà quan estic a la puta oficina pensant en tota la merda que està passant aquí, amb tu, i no se com, perquè no se com, he estat capaç de treure-ho tot de dins meu, després de dies i dies de preguntar si passa alguna cosa i que em diguis que no passa res...i ara et dic jo que no em sento bé amb tu, que et deixo! joder que et deixo!!... i...no t'afecta gens.
Noi-no...
Noia-Joder!!
(Pausa)
Noia-M'estimes...tu?
Noi-no ho se.
Noia-no ho saps?
Noi-no, de fet, em sembla que fa temps que no t'estimo...
Noia-què? si t'he preguntat més de quatre-centes vegades si passava alguna cosa i tu...només deies que era la falta de feina, els diners, coses teves...
Noi-si.
Noia-menties?
Noi-suposo.
Noia- Fantàstic...(plora, però intenta contenir-se)
Noi-me'n vaig, d'acord?
Noia- (plora molt i abraça  al noi) no m'ho facis això. No pots marxar. No em deixis sola. Queda't, queda't, queda't...