jueves, 30 de mayo de 2013

La dieta dels sandwich de merda

Y- Menjo i m'aprimo.
Z- Operación biquini sense voler, quina sort.
Y- Tinc por.
Z- Quina sort...
Y - A equivocar-me, a viure, a morir.
Z - Jo sempre menjo, com tu, o menys, i no hi ha manera, m'engreixo , quina ràbia.
Y- Sopo sanwich. El secret és la meva dieta a base de sopar sandwich de merda.
Z- Ho provaré.
Y- Li has de posar pavo, formatge, mayonesa i ceba fregida, de la que fa crac crac.
Z - Crac-crac?
Y- Sí, sempre la compro a l'Ikea. Vaig un dia a l'any, compro els frankfurts de plàstic, m'atiborro de frankfurts de plàstics i cervesa, que la reomplo tres vegades mínim i compro una bossa de ceba fregida.
Z- No tinc cotxe.
Y - Doncs un dia, quan quedis amb un noi amb cotxe, i tingueu una cita, aneu a l'Ikea, us imagineu la casa dels vostres somnis que mai tindreu, rieu veient les coses gracioses que hi ha pels nens que ves a saber si algún dia arribaran i després mengeu frankfurts de plàstic i bebeu cervesa.
Z- Sí, i després, mentre aquest "noi amb cotxe" que de moment no existeix, vagi al lavabo, em pesaré a la plataforma de pesar carros i tot l'Ikea podrà veure quan m'he engreixat amb els putos frankfurts de plàstic de merda.
Y - Ai dona, doncs no se, jo només et recomanava la dieta dels sandwich de merda.
Z- L'any passat feies la de les crispetes de colors.
Y - Fa dos anys era, perquè a Girona eren bones les crispetes de colors, ja he oblidat el gust. De fet, quan vaig arribar a Barcelona, fa dos anys, vaig dir, quan un noi em porti al cine i per casualitat hi hagi les crispetes de colors, però no unes crispetes de colors, no, "les crispetes de colors", aleshores hauré trobat l'home.
Z - L'home.
Y - No un home...
Z- No.
Y i Z - "L'home".
(Riuen)
Y- Però han passat dos anys...
Z - I menges sandwich de merda...
Y - I m'aprimo, i tinc por.
(Pausa)
Z - Et quedarà bé el biquini.
Y - No farà Sol a l'estiu.
Z - Quina merda. (Micropausa) Tens cotxe?
Y - No.
Z- Podem anar a Ikea en bus, juntes. Així no he d'esperar l'home amb cotxe que no existeix.
Y - Em sembla una gran idea.
Z- Bé.
Y- i se m'està acabant la ceba fregida.

lunes, 13 de mayo de 2013

Mi parte de la nevera.

a-estás aquí...todavía no me acostumbro
b-¿a la compañía?
a-bueno.
b-bueno, es lo que nos toca...
a- si, ¿que bebes?
b-¿que quieres tomar?
a-bueno, yo es que...sólo bebo vino blanco...
b-¿sólo?
a- si, es que el negro es...no se, no es lo mismo...
b- blanco pues.
a- ¿tienes?
b-tengo de todo ¿tienes hambre?
a-no, he comido muchos frutos secos. Tenía una bolsa abierta de ayer, he dejado las pipas a un lado y me he comido los quicos y los cacahuetes, incluso garbanzos, que no me gustan.
b-no tienes hambre.
a- no.
b-¿no cenas? normalmente digo.
a-no...¿por que...?(pausa) ¿has espiado mi parte de la nevera?
b- bueno... es que no me cabían los yogures.
(pausa)
a- ¿los has colocado en mi parte? 
b-si.
a-tendrás que quitarlos.
b- si no tienes nada...
a-ya
b-¿entonces?
a-me gusta verlo.
b-¿el qué?
a- nada.
b- ¿cómo?
a- me gusta ver que no hay nada. Me gusta. Es mi parte de la nevera. La veo vacía, pero la necesito así, no quiero que la llene nadie mi parte de la nevera, quiero que esté ahí, vacía ¿sabes?
b-(duda)...si...
a- para verla y sonreír.
b-¿sonreír?
a- llorar y sonreír al ver lo vacía que está, todo a la vez... (pausa) ...después, compro dos de pan bimbo y listo. Ya no está vacía.
(pausa)
b- ¿pan bimbo...mmm...a secas?
a- no, es que la nutella no la meto en la nevera.
b- ah.
a- bueno, tendrás que quitarlos.
b- ¿ahora?
a- si, guarda los yogures en otra parte. O no se, cómetelos. Pero deja mi parte, vacía, porfa.
b- está bien.
a- gracias. ¿brindamos?
b - por...
a- porque sí. Brindemos porque sí.
(brindan)
a-bien, ahora ya puedes quitar los yogures.
(b suspira y se va a la cocina, a se lleva la copa de vino a la habitación, enciende una luz tenue, apaga la luz principal y bebe su copa de vino blanco, se la bebe mientras llora en silencio)