Serà una "regular-profe"?

Un dia.
Sí.
Queda un dia per acabar el curs amb els astronautes i aquí estic jo, que no ho assimilo! Però que difícil és!
Sóc sensible, sí, molt sensible, però a la vegada la vida em va fent forta i en aquest cas, la vida, no se que m'ha fet exactament que m'ho estic guardant tot a dins, tot perquè no tinc ganes d'estar trista...
He gaudit dels últims dies amb ells, ben feliç, que així és com m'han de veure! Però sóc conscient que demà aquesta felicitat estarà combatin amb unes ganes de plorar brutals perquè haurà arribat definitivament el moment final, on jo, Irene Soler Ramos, baixo del coet on vaig pujar fa un any i mig i deixo els meus astronautes en el seu viatge espacial.
Avui, hem fet la nostra última conversa.
Com ens agrada fer converses! En Roger m'ha dit que el que més li ha agradat de P5 són les converses, ens hem endinsat en tants de temes: vida, mort, amor, pobresa, crisis, polítics, somnis, sentiments... de tot, hem parlat de tot, i, aquests nens i nenes de cinc anys, han reflexionat més que molts adults i han arreglat el món amb les seves paraules i pensaments. Filosofia en estat pur.
En la nostra última conversa hem parlat del que menys i el que més ens ha agradat, ha estat divertit. En Marian m'ha dit que no li agrada quan crido, perquè l'espanto! (sí, a vegades les mestres ens alterem - carita sonrojada -) l'Alex quan el faig treballar massa! i molts han dit que no hi havia res que no els agradés...
Quan l'astronauta Arnau va arribar ha estat un dels punts en comú més triats com a "millor moment" i és que va marcar un abans i un després en el vincle del grup, vam iniciar el viatge a la lluna.
Però un nen, en Marcos, ha anat més enllà. En Marcos és un nen molt especial (sempre ho dic de tots, ho se!) en Marcos és sensible, sap raonar i sap entrar més enllà dins del que sent ell o els altres. Amb les converses que fa a casa seva més les que fem a l'escola ha anat treballant molt això dels sentiments i ha evolucionat molt en aprendre a expressar-los. M'agrada d'en Marcos que fa teatre i que no li agrada l'esport, jo era igual, sóc igual. L'entenc i se que possiblement li passi tota la vida això de no ser esportista però tenir un talent artístic dins seu. És l'actor. És que els astronautes a part del que volen ser de grans tenen molt clar què és el que ja són a dia d'avui i ell, és actor.
Avui, quan la conversa transcorria ha tornat a aixecar la mà. Ja havia parlat, però possiblement, si volia intervenir, és que hauria estat fent ballar el cap per algun dels seus pensaments...
"Digues Marcos..." he dit.
"Doncs que...de tot aquest temps, jo m'enrecordo de quan vas arribar i se exactament el que vaig pensar".
"Exactament el que va pensar????" he pensat per dins, deu meu, això és molt fort, no m'ho havien dit mai, però tenint en compte la memòria bestial d'aquest nen he volgut saber-ho de seguida, perquè possiblement i crec del cert que si ho diu és perquè ho recorda.
"I què vas pensar, Marcos?"
"Vaig pensar... - ha començat - serà una bona profe? serà una mala profe? serà una regular profe?"
(Una REGULAR PROFE, m'ha encantat la definició)
" I ara, doncs ja ho he descobert."

I calla. I s'acaba la intervenció. I es queda la mar de satisfet. Si home! Tots voleu saber què pensa ara no? Jo també, per això l'he animat a continuar parlant...

"I què has descobert...?"

"He descobert... que ets la millor profe del món".

I jo m'he aguantat les llàgrimes i he pensat que el que més m'ha agradat de tot no és que em digui "la millor profe del món", no; és que ell sol sigui capaç de recordar què va pensar, que fes una enquesta prèvia i que ara l'avaluï com a resultat final, traient les conclusions que treu, siguin les que siguin.
En Marcos m'ha somrigut i jo li he donat les gràcies i només desitjo que no es trobi a gaires "regular profes" pel camí perquè es mereix, es mereixen, que totes les que passin siguin considerades les millors profes del món.
I ara ell deu estar preguntant-se com serà la següent... i jo només espero que els astronautes tinguin el luxe de seguir volant tan alt com han arribat a fer fins a dia d'avui.
Que mai ningú els hi tregui el combustible al seu coet.