Creant diàlegs, perquè sí. II

- M'encanta quan puc tornar a posar el nòrdic.
- El fred, t'agrada.
- No m'agrada quan només tinc llençols, no ho se, no m'hi trobo bé.
- Recordo el soroll de les onades.
- Hi tornaries?
- Sempre. Tu, en canvi...
- Jo hi estic bé aquí.
- T'adaptes ràpid.
- No et pensis. El nòrdic em fa sentir protegida.
- No pots passar-te el dia dormint.
- Qui m'ho prohibeix?
- No tens res millor a fer?
- Les maletes. Seria una bona opció.
- Les nits fan pensar massa.
- Les galetes estaven dures, no t'han sortit massa bé.
- No eren per ningú.
- Però vas fer-me-les tastar.
- Dorm, o vola.
- Crec que volaré ben lluny, quan tot hagi acabat.
- Jo t'esperaré, escoltant el mar potser.
- No cal.
- Per què?
- No m'agrada que la gent esperi res de la gent. Ni que esperin. No m'agrada la paraula esperar, sona malament.
- Solíem buscar paraules que ens agradaven, te'n recordes?
- No.
- Truita, forquilla, llimona.
- No, no ho recordo.
- Ho has oblidat?
- Bona nit.
- Et desperto? Demà...
- No, no m'esperis. Seré ben lluny.
- Sota el nòrdic.
- Però lluny.