Creant diàlegs, perquè sí. I

A- Has pensat mai en desaparèixer?
B- Desaparèixer?
A- Sí, deixar d'existir, esvair-te.
B- No acostumo a pensar coses com aquestes.
A- Deixar de sentir la pressió, la necessitat de quedar bé, de seguir unes obligacions, unes normes...
B- Has tingut un mal dia?
A- No. Només et faig una pregunta com una altra.
B- No és una pregunta qualsevol. No et trobes algú i li dius "hola et ve de gust desaparèixer?"
A- (Somriu) ...si algú em digués això, li diria que sí. I desapareixeríem junts.
B- Estàs com una cabra.
A- Ara bromejava, només m'imaginava la situació...
B- Sempre amb el cap al núvols.
A- Hi has pensat mai?
B- Com?
A- Sí, en fer-te petita, minúscula, microscòpia i pam! no ser-hi.
B- Encara amb això?
A- És que encara no has contestat.
B- A vegades dius unes coses...
A- A vegades penso en veu alta, suposo.
B- Preguntes surrealistes. Descansa, relaxa't, no se...
A- No t'estic dient que jo vulgui fer-ho, tan sols pregunto...
B- Sí.
A- Què?
B- Que sí.
A- Com?
B- Que hi he pensat.