- AL.

A - Me n'adono, ho se, que tiro per un camí i ho faig ben bé a cegues!

B - És de valents això.

A - Ja, però em diuen "obre els ulls", no fos cas que t'estampis!

B - Els fas cas?

A - No, no els faig cas, sempre he estat una mica, com ho diria...

B - Despreocupada?

A - No, això, no, al contrari, em preocupo més del compte de coses que no són tan importants, una mica...lliure, no se, una mica...amb ales.

B - És de valents tenir ales. Sempre que les facis servir clar...

A - No sempre, però de tant en tant alço el vol. No podria estar-me quieta!!!

B - No cal que ho juris. Tens una vida intensa.

A - Sí, acostumo a posar-hi intensitat a tot, és com el meu ingredient secret saps? Intensitat a les amistats, intensitat a l'amor, insensitat a la feina, a les passions...

B - Envejable!

A - Però un dia em va passsar, que de tanta intensitat, vaig començar a còrrer, alçar el vol...tot això recorda que ho faig a cegues eh? i clar, vaig xocar...

B - Vas xocar?

A - Sí, em vaig donar un cop que vaig veure les estrelles!

B - Són maques les estrelles.

A - Per què? A mi no em semblen maques, a mi m'esgrarrifen les estrelles, em recorden que sóc insignificant en aquest univers....que visc sobre una esfera anomenada Terra flotant en mig de l'espai....em posa la pell de gallina...

B - Tots tenim por.

A - Aleshores em pregunto si estaré fent les coses de la millor manera... en aquest univers inmens, perquè no faig res del que esperarien que fes, saps? faig el que faig m'apassiona...però, ostres...i la meva vida personal?

(pausa)

B - Al final...tan sols es tracta de disfrutar amb el que fas... sigui personal, professional, passional... més o menys tot el que acaba en -AL !

(A somriu. B li torna el somriure. Silenci llarg. A desplega les ales i alça el vol)